Cohousing, una manera de viure que ens fa més feliços

Compartir és una pràctica cada vegada més habitual a la nostra societat. Això és degut, en gran part, al fet que les generacions més joves mostren cada vegada un menor arrelament a acumular determinats béns en propietat. La tecnologia i, més concretament, determinades aplicacions, també han contribuït a fer-ho tot una mica més fàcil, cosa que ha provocat que, actualment, ens resulti molt senzill compartir desplaçaments, béns de consum, determinats serveis i fins i tot els nostres habitatges.

Precisament pel que fa als habitatges, a la dècada dels 60 a Dinamarca, es va originar el cohousing, un concepte relacionat amb l'aposta per una vida en comunitat. L'essència d'aquest model de vida l'exemplifiquen persones que decideixen unir-se per compartir i autogestionar-se el dia a dia. En aquest tipus de comunitats se solen tenir habitatges independents, però amb espais compartits com a zones verdes, cuina, menjador, locals de treball... A més, molts serveis de neteja, jardineria o cura de nens, també es comparteixen a les comunitats col·laboratives.

El cohousing acostuma a partir d'un grup de persones que coincideixen en la manera de veure la vida i d'enfocar les relacions humanes. Aquest estil de vida s'ha vinculat originàriament a persones grans que, en arribar a la seva etapa de vellesa, aposten per viure en entorns on se senten acompanyats i on poden compartir. Tot i així, en els últims temps, també es detecta una clara tendència a l'alça entre persones joves que decideixen apuntar-se a aquest model, per trencar amb l'individualisme al qual estem abocats per un excés de tecnologia.

Valgreen, la nostra pròpia interpretació del cohousing

Possiblement el principal propòsit fundacional de Valgreen ha estat promoure habitatges que fomentin la vida en comunitat. Un aspecte que hem materialitzat a la primera promoció del Bosc del Maresme, i que també estem projectant a la segona fase. Com és sabut, hem atorgat una gran importància als espais comuns ia la possibilitat de compartir ja siguin rentadores o eines, com un simple trepant. Amb això, no hi ha dubte que s'estalvien diners ja que s'optimitzen recursos, però sobretot fomentem les relacions entre veïns. Connectar amb les persones amb qui convivim només aporta avantatges i beneficis. Molts purament pràctics, que ens poden solucionar problemes cotidiants o solucionar-nos algún imprevist, però també més profunds. Hi ha molts estudis que conclouen que les relacions positives tenen una gran importància en el nostre benestar i que les persones socialment actives són més felices i menys propenses a patir determinades malalties.